BALLEM AMB EL ROGER

13123177_520270454842086_1950414361827323168_oEl Roger ja està operat i l’ operació ha anat molt bé! Felicitats, campió!!! Ja hem vist com li ballaves a la vida abans i, segur que ben aviat, tots somriurem molt en veure com has millorat.  Ara venen setmanes de repòs i un encara més llarg treball de rehabilitació. Des d’aquí li enviem una gran abraçada!

roger ballaEl Roger és un nen preciós que va néixer prematur i amb una intervenció quirúrgica (miotenofasciotomia), pot millorar molt la seva qualitat de vida.

Des de la nostra Associació, volem ballar amb ell i els seus pares, per aportar la nostra petita gota. Gota a gota és com es forma un oceà, i entre tots podem fer que aquest somni de millorar la seva qualitat de mobilitat, sigui possible.
A vegades, no fem una donació perquè creiem que la nostra “gota” no es notarà, que podem donar poc i no paga la pena. Però sí!! moltes gotes sumen i creen alguna cosa immensa. Balleu amb nosaltres?

………………..

NADAL, EN UN PETIT MÓN

Que el Nadal ens hagi obert el cor a la festa i les celebracions, però també a la solidaritat i l’empatia, amb aquells que ballen danses difícils en aquests moments. La nostra mirada els dóna força!

Si feu “click” sobre la imatge, veureu la nostra acció de Nadal. Us agrairem si ens podeu ajudar, compartint-lo per les xarxes socials i posar un “me gusta”, al youtube. Amb les nostres mirades, farem força perquè la solidaridat arribi al Programa d’Acció Social de Pediatria Parc Taulí:

GLOBUS

Des del web de l’hospital podeu fer també la vostra donació, si ho desitgeu. Volem arribar a molts cors solidaris!

………

LA HISTÒRIA D’UNA CANÇÓ:1931497_917217625000638_4168081331145776602_n

Sembla que el Nadal ens convida a la tendresa, a les històries boniques i us en vull explicar una que ha impulsat el nou projecte de “Báilale a la Vida”, amb el que creiem que us emocionareu tant com nosaltres.

Els protagonistes de la història són la Diana Girbau, la nostra preciosa ballarina que molts coneixeu i el Carlos Pasotti, un jove cantant d’Uruguai.

Es van conèixer treballant al “Quantum of the Seas”, un dels vaixells més impressionants del planeta, fent ruta d’un any, entre New York i el Carib. La Diana treballava com a ballarina en l’espectacle “Mamma mia” i el Carlos era el cantant de l’orquestra llatina que amenitzava moltes vetllades al vaixell.

Entre ells va néixer una bella amistat i un dia que tenien lliure quan éren a NY, van decidir passar-ho a l’emblemàtic Central Park.

Van parlar dels seus somnis, de les seves il·lusions i, sense saber com, la Diana va començar a parlar-li de la Maria, una de les seves millors amigues. Es va emocionar explicant-li com va viure la seva malaltia, amb força i alegria, fins que el càncer li va guanyar la batalla.

Li va parlar de la “Associació Báilale a la Vida”, nascuda pel lema de vida que va deixar la Maria, d’una de les accións que vam fer, recollint més de 7.000 papallones amb missatges, i que vam anar a portar els malalts de tots els hospitals oncològics catalans.

Carlos s’emocionava cada vegada més amb el que li explicava la Diana i li va dir que li encantava el lema, que seria un títol fantàstic per al disc que estava a punt de gravar. Li va comentar que sentia que havia de fer alguna cosa, potser una cançó de la qual ja notava el ritme en els seus malucs i es va posar a ballar una possible tornada.

Va arribar el moment de tornar al vaixell i quan el Carlos va entrar al seu camerino, l’impuls de compondre una cançó va prendre més força. Entre llàgrimes, no podia deixar d’escriure la lletra que una veu de noia jove li dictava amb dolçor. Segons m’explicaria el dia que ens vam conèixer per agrair el regal que em va fer, la va percebre com la veu de Maria.

Acabada la cançó, no deixava de sentir una veu interior que li deia que la cançó “Báilale a la Vida” que acaba de crear, era una cançó sanadora que ajudaria a molts nens.

Uns mesos després, quan el Carlos va tornar al seu país, va gravar la cançó i la hi va enviar a la Diana, perquè ens la regalés quan ella tornés a Sabadell.

Mai oblidaré la careta de la Diana explicant la història que us acabo d’escriure, els seus dits tremolosos mostrant-me el vinil que el Carlos regalava a l’Associació, perquè molts nens sanessin. Vam córrer al meu cotxe per escoltar-juntes i l’emoció va ser immensa. Somriures, alegria, i una profunda sensació que un cop més, la màgia tornava a acompanyar-nos.

I sí, tot era una mica màgic i us explico per què …

Des Báilale a la Vida, intentem donar suport a entitats que facin un valuós treball amb els nens malalts i, tot i que la història del parc havia passat uns mesos enrere, just una setmana abans que arribés a mi la cançó, la treballadora social de l’Àrea de Pediatria del Parc Taulí m’havia comentat com n’era de necessari fer visible la realitat dels nens hospitalitzats i recordar a tothom, que a l’Hospital de la ciutat hi ha molts nens realitzant tractaments llargs i complicats. Va insinuar la idea que estaria bé trobar un cantant que fes una cançó o que algú famós sortís en les imatges d’un vídeo.

Amb la cançó del Carlos a les mans, em va venir immediatament aquella conversa i poc vaig trigar a parlar amb l’hospital i dir-los que no només teníem una cançó ja feta, sinó que un gran professional ens anava a gravar el vídeo, també de forma totalment solidària. Gràcies Alex Assenmacher!

Per descomptat, vaig tenir clar que si ella volia, seria la Diana qui portaria la seva llum i el seu ball a l’hospital i vam contactar amb Jaume Madaula, el jove actor de la famosa sèrie de TV3, “La Riera”, que es va brindar amb generositat a implicar-se en el nostre projecte, donant-li veu i presència al missatge.

Durant els més de dos anys que va durar la malaltia de la meva filla Maria, vaig poder comprovar la gran tasca que realitza l’Àrea de Pediatria del Taulí, la professionalitat, implicació i afecte que cada un dels professionalitats que hi treballen, donen als petits i les seves famílies.

Em pregunto per què només els grans hospitals són el centre de totes les mirades i reben donacions importants, mentre un hospital més petit, amb menys mitjans però amb un treball igualment important i necessari, realitzat amb mestria i vocació, passa desapercebut.

Des del primer moment, vaig tenir clar que la cançó que ens havia regalat el Carlos Pasotti, ha d’arribar als nens malalts per tots els mitjans possibles. Crec en la força d’un lema que expressa que no ens hem de rendir davant la malaltia i que cal ballar a cada moment que ens apropi i crec també en el poder sanador de la música feta, des del cor.

Volem fer la màxima difusió del vídeo, que en breu podreu veure per donar a conèixer el Programa d’Acció Social de Pediatria Parc Taulí i que els faciliti cobrir necessitats importants d’aquest petit gran món. Estem segurs que ens ajudareu a compartir-lo per les xarxes, perquè el missatge s’expandeixi amb força i arribi a molts cors solidaris.

Gràcies per ballar amb nosaltres!
Maite Fruitós (Presidenta de l’Associació dansa-li a la Vida)

…………..

VOLEM DONAR UN GRÀCIES IMMENS A TOTS ELS NENS I NENES QUE HEU PARTICIPAT AMB BÁILALE A LA VIDA, EN UN BALL QUE EMOCIONARÀ A MOLTS…
SERÀ UN REGALET DEL NOU 2016! IL.LUSIONATS PERQUÈ EL VEIEU!!

BAILALETAULI

17-12-2015. Sabadell